dimarts, 26 agost de 2014

M de mini acabat




Una de les coses que tinc per escrit aquestes vacances és el meu propòsit d'acabar projectes que estan a mitges, i aquest era el primer de la llista. Era una tasca fàcil perquè estava quasi tot fet. Si el recordeu d'aquesta entrada, era un regal de Sant Joan (un regal per a tres, de fet) i el mini era la invitació : "apa, anem a la Moritz, a Barcelona, que fa temps que tinc ganes d'anar-hi, i ja que és el teu sant, vas i m'hi portes".

I ara que ja hi hem anat i vàrem "fer-hi gasto", i ens ho vàrem passar bé, crec que aquest mini-invitació no seria gran cosa si no li hagués posat les quatre fotos que vaig fer amb el mòbil, com una guiri qualsevol de Sabadell. De vegades m'agradaria viure a Barna, però només de vegades. També m'agradaria viure a Girona, o a Palma...

Però tornant al mini, l'he completat amb fotos de mida 15x20 que he retallat a 15x16 cm. i he enganxat directament a les fotos alguna decoració.


Com aquesta etiqueta MdeMini que vaig fer per Sant Joan de fa 2 anys, tot i que l'hi he tallat la part de baix per treure-li la mica de text que duia.


La iluminació era molt càlida, de manera que tots sortim molt grocs-taronges.


També he volgut incloure la caixa d'un got que em vaig comprar per veure cervesa.



 He fet composicions de 4 fotos amb el Photoshop, amb altres imatges del lloc.


He de dir que la botiga és molt divertida, plena de coses relacionades amb la marca i amb la cervesa en general.




I a més pots veure cervesa fresca sense pasteuritzar... Que bona estava!!!
De propina em vaig endur els posa-gots.


Penso que és una bona opció quan es vol fer un regal que impliqui anar a algun lloc : és un projecte en dues etapes, la del regal i després es completa amb les fotos que s'hi fan, de manera que la feina feta inicialment esdevé més valuosa.

I per acabar i de mentre jo segueixo amb la meva llista, us deixo aquest vídeo. Ahir l'Ali Edwards parlava de la Tailor Swift a la seva web, i justament avui la Berta també m'ha ensenyat la seva darrera cançó i el vídeo. Eppp, molt divertida!!! Es diu Shake it off, que suposo que vol dir alguna cosa com "Espolsa-ho".

diumenge, 24 agost de 2014

Stories matter


Aquesta setmana l'Ali Edwards ha rellançat la seva web, amb uns continguts nous i una imatge fantàstica, molt actual i molt visible des de dispositius mòbils. Dies enrere pensava que la seva adaptació a una nova vida li passava factura en el seu desenvolupament en l'scrapbook : pel meu gust massa Project Life, de vegades prou endarrerit, algun Layout per vendre segells i kits digitals i no gaire cosa més. Però ara reconec que m'equivocava i que estava posant les bases del seu propi negoci, Craft the Story.

Sempre m'ha agradat d'ella com transmet la seva idea de l'scrapbook :
"That said, what I do with my stories is different than a writer who only writes or a photographer who only takes photos. There's magic in bringing the two together with design principles and intentional embellishments."

Estic d'acord al 100%. No només vull escriure històries o records o sensacions o sentiments, i no només vull fer fotos de nosaltres i del que ens envolta. Es genera alguna cosa especial quan ajunto les dues coses, amb uns mínims canons estètics i alguna decoració addicional. Tot passa a tenir un sentit diferent, complert, com un cercle que es tanca.

Aquests darrers dies he estat fent fotos i escrivint, coincidint amb les vacances. Són dies que el ritme és molt diferent. Jo sempre penso molt, però les vacances són per a mi un moment de molta reflexió, sobre la família, sobre la feina, sobre els amics, sobre la nostra situació en general, sobre l'scrapbook que faig, el que no faig i voldria fer, i el que no vull fer... Escric bona part del que em passa pel cap, sense pensar massa a fons com ho escric i si tinc raó o no, o si és correcte el que penso o no. Simplement escric.

També llegeixo.

També faig fotos. Les fotos semblen iguals cada any, però no ho son, perquè sempre porten un records implícits, i molts d'aquests records estan escrits.

Ahir vaig veure la proposta de l'AE : Per què són importants les històries?. Era molt fàcil respondre quan portes 15 dies escrivint perquè vols tenir records de les vacances, no només fotos.
La foto que he penjat a Instagram és aquesta que veieu aquí, amb el Word Art que es podia descarregar des de la seva pàgina. La resposta era molt evident, però de vegades de tant evidents que són les coses ningú hi pensa. Potser perquè no estan escrites...


divendres, 8 agost de 2014

Per si passeu per aquí

Per si passeu per aquí us puc dir que SÍ, encara faig scrapbook. Ja sabeu : slow-scrap, que és el millor de tots. Bé és broma...
Doncs fent coses lentament he preparat en el darrer mes el que serà el meu projecte DIESALSOL d'enguany.


Pel 2014 he volgut fer alguna cosa diferent, la idea era utilitzar una llibreta de base i fer-la servir de diari, juntament amb fotos. Una cosa com l'Smash Book, pero a la meva bola. Vaig dubtar entre Pantone i Moleskine, que també té llibretes de colors, però finalment em vaig decidir per Pantone perquè m'encanta la seva gamma de productes.

Tot i que potser acabaré del rosa xiclet fins dalt de tot. 
De moment el que he fet ha estat dividir les pàgines totals de la llibreta en els dies de les nostres vacances i he fet una mica de decoració a la primera de cada dia. Us he de dir que la idea és treure pàgines, cosa que serà fàcil perquè estan perforades, i així no agafarà massa volum, entre les fotos i altres coses que hi pugui enganxar.


Aquesta vegada he fet els dies amb una plantilla i un punxó amb la punta rodona, per donar aquest relleu a la cartolina blanca.


El número és l'element comú de totes les primeres pàgines, i us en mostro algunes d'elles. La decoració utilitzada és com sempre molt simple. Qualsevol petita cosa serveix.


Aquelles coses que sempre anem guardant 



Amb una mica de distress per donar color.


O alguna estampació


I també alguna etiqueta MdeMini


La pàgina de la tornada.


Però la veritat és que amb una llibreta de format A4 no em veig anant a la platja, de manera que escriuré a la llibreta normal de tota la vida i després aniré enganxant els full a la llibreta Pantone, juntament amb les fotos.


Però per això encara falta una mica. 
De moment fotos i paraules.

dissabte, 2 agost de 2014

Diesalsol


Així, com si es tractés d'una marca, comença un any més aquest DIESALSOL.
Temps de vacances, temps de contemplar el mar, el cel, el sol, la sorra.
Temps de viure a poc a poc.
Temps de respirar i gaudir de silencis.
Temps de retrobaments.

I també temps d'escriure, i omplir les pàgines amb les nostres fotos.
 Temps d'un nou projecte Diesalsol.


Fins aviat

diumenge, 20 juliol de 2014

Digi-total


Aquest any la Fira de la Cervesa de Jafre ha estat tot un èxit. Ha vingut molta gent, s'han triat els cervesers molt ben triats i penso que s´ha gaudit d'un dia no molt calorós i agradable. 
Enguany nosaltres ens hem posat la samarreta i durant una estona hem estat col.laborant amb els organitzadors, és a dir amb els nostres veïns i amics. Tot i així ells són els veritables protagonistes d'aquesta iniciativa que ja porta fent-se set anys i cada vegada s'ofereix en una versió més millorada.

Pel que fa a mi i al meu scrapbook he volgut recollir algunes imatges en una pàgina digital molt senzilla, amb una plantilla molt bàsica i algun detall gràfic. Darrerament compagino la càmera amb el mòbil i malgrat perdre qualitat en la imatge guanyo en llibertat i possibilitats de captar el moment. Un cop vistes les imatges veig que no he fet fotos de tot, això és cert, falten els cervesers, el pati del Pebrer ple de gent, les paradetes d'artesania, els joves del poble amb la Berta, el Xavi fent mogollón de butifarres... però realment les 4 fotos que tinc m'agraden perquè hi sortim nosaltres i sempre ens recordaran que aquell dia també hi erem. 

Ja sabeu, 4 fotos millor que cap, i si les podeu imprimir molt millor.



dijous, 10 juliol de 2014

2 pèsols a la galleda

Això és el primer que vaig pensar quan vaig descobrir la magnífica pàgina web que ara tanca portes : Two peas in a bucket. Quin nom més divertit, que ben segur que té un significat, que en tots aquests anys no m'he preocupat en esbrinar. I ara ja no cal.

Durant el 2007 vaig començar a buscar llocs web per fer àlbums digitals. El que hi havia a Espanya no m'interesava massa perquè la qualitat no era fotogràfica, de manera que va ser així que vaig anar a parar a 2 Peas, vaig descobrir que hi havia una cosa que es deia scrapbooking, que existia l'scrapbooking digital on es feien servir molts elements decoratius a més de les fotos, i que abans del digital hi havia l'scrapbooking tradicional amb tant o més elements decoratius que et permetien decorar les fotos i els àlbums, i tot fora de la pantalla de l'ordinador.

Hi havien els freebies. Em descarregava cada mes els de 2 Peas i els guardava en carpetes a l'ordinador, i a les carpetes hi posava noms en anglès. I també hi havien tutorials on explicaven com fer coses amb el Photoshop. Primer els tutorials eren amb fotos i després amb vídeo. Les primeres targetes de regal que vaig fer eren amb aquests freebies, i amb l'ajut d'aquests tutorials


I també vaig veure que els projectes s'ensenyaven a una cosa que en deien blogs, i a galeries, com la de 2 Peas, i que hi havia dissenyadores que m'encantaven, que qualsevol cosa que feien la trobava perfecte, inmillorable i ideal.

I també jo vaig fer el meu blog, aquest, i vaig penjar algun projecte a la galeria de 2 peas, com aquest



Una de les meves primeres pàgines, tot i que ja del 2008, amb materials comprats a Scrapbook.com i a Two Peas in a Bucket.

O el primer mini que vaig fer pels meus projectes MdeMini :


I que ha passat del 2007 al 2014?.
Bé penso que al nostre país és evident que l'scrapbooking és molt més conegut, molta gent en fa, dissenya, ensenya, ven producte, va a fires, surt per la tele...es comparteix al facebook, pinterest, instagram, als blogs i fòrums. I de ben segur que és una professió i activitat comercial rentable per a més d'una persona, avui que tot és tant complicat. 
Potser a EE.UU. està acabant una manera de fer scrapbooking, molt comercial, amb l'us de molts productes, col.leccions noves a cada moment, tintes i pintures amb signatura, segells de disseny i decoracions de tota mena a 3 dòlars cada una. Potser la manca de negoci farà que un dia proper moltes dives de l'scrapbook de gran talent es dediquin a alguna altra cosa, com explicar la seva vida i fer posts d'auto-ajuda. Algunes penso que ja ho fan ara.

Passi el que passi, com tot en aquesta vida, hi ha coses que s'acaben i altres sorgeixen amb força.
Ara ens toca a nosaltres.

Related Posts with Thumbnails